2022-02-21 41 1

Location

Camí que intersecciona dos camps de conreu -un de secà i una vinya- a la masia de Cal Martí, al municipi de Castellet i la Gornal. Comarca de l'Alt Penedès. Catalunya.

Participant

samperist

Plans

Avui dilluns, 21 de febrer de 2022, tenia prèviament marxar de la residència del meu pare (Cambrils, Baix Camp) per tornar a la de la meva mare (Terrassa, Vallès Occidental). La presència del hash de la gratícula "41,1" a un punt no gaire allunyat del meu itinerari habitual m'engresca a aventurar-me a la meva primera expedició de Geohashing, i segur que no serà pas la darrera.

Expedició

A un quart i cinc minuts de cinc de la tarda surto de Cambrils i poso rumb a Castellet i la Gornal. Prenc l'autopista del Mediterrani (AP-7) en sentit Barcelona fins a Vilafranca del Penedès. Travesso les poblacions aparentment tranquil·les de Santa Margarida i els Monjos i la Ràpita i posteriorment, giro a mà esquerra per prendre la BV-2117.

Accedeixo al terme municipal destí, Castellet i la Gornal. Al meu voltant, un paisatge eminentment agrari, amb unes vinyes encara sense fulla, ametllers florits i uns conreus de secà que fan honor al seu nom a causa de la sequera pluviomètrica. No obstant això, transitar per aquests entorns totalment desconeguts és un veritable plaer i diu molt d'una eina com el Geohashing. Perquè si sóc aquí és per pura casualitat i no perquè ho hagi decidit ni m'ho hagi proposat ningú.

Deixo l'automòbil a un encreuament de camins amb la carretera molt proper, i emprenc el breu passeig a peu fins al hash. Agafo l'aparell GPS i la càmera, i tot és qüestió de caminar tres-cents metres. Primer pel camí agrícola en sentit sud, i de seguida a mà esquerra, en sentit sud-est, fins a trobar-me al bell mig de dos camps, separats per un pas accessible que m'ha permès arribar al hash sense cap entrebanc. Una meravellosa localització que ves per on, l'atzar m'ha permès conèixer-la. Difícilment hauria arribat fins aquí per una altra causa. Suposo que aquesta deu ser l'essència del Geohashing.

Fetes les fotografies de rigor que hom pot veure més avall, procedeixo a recular fins al punt de partida i, abans de prosseguir amb el meu viatge de tornada a Terrassa, aprofito per visitar l'església romànica de Sant Esteve de les Massuques i el geoamagatall que la custodia. Tot plegat a només set-cents vint metres del hash, sense deixar de contemplar camps i altres construccions disperses dignes de veure.

Una experiència que m'ha agradat tant, que no dubto repetir-la sempre que tornin a alinear-se els astres i, per descomptat, amb afany de compartir-la amb els amics i enganyar algun traginer o altre.